7 abr. 2008

Meravellosa Vall de Boí

Divendres 4 d'Abril

Després d'uns quants contratemps per fi divendres podem sortir cap a la Vall de Boí. El trajecte es fa llarg i pesat però la recompensa s'ho val. És una vall estreta però amb unes dimensions que impresiona. No ens costa gens trobar la nostra destinació, el poble de Taüll, on ens esperen St Climent i Santa Maria imponents entre les muntanyes. Després de passejar pel poble i comprovar l'acollidor que és decidim anar a la casa rural de Santa Maria on ens allotjarem, recomanable a tothom, per ser una antiga casa de pedra típica de la comarca reformada i decorada amb un gust exquisit, a part de la pulcritud i comoditat que amaga. Un dels seus propietaris, on home mooolt característic, ens durà a l'habitació més gran de la casa, amb un balcó que ens presenta altre cop St Climent als nostres peus. Deixem la casa per buscar un lloc os sopar, el fred de la nit ha arribat i el poble s'ha convertit en fantasma. Ha acabat la temporada d'esquí i la d'estiu encara no ha arribat, així que la majoria d'establiments són tancats. Tot plegat fa que la magia es dupliqui, la calma que hi ha a la vall, la foscor el fred sec ho fan tot més emocionant. Comprobem que en aquestes conrades els agrada la companyia del cans, són passejant per tot arreu, sols i per tot. Finalment soparem una crep calenta en un indret turístic però acollidor, i amb un servei molt correcte. Abans de les dotze, com la ventafocs!!! hem de ser a la casa! el turisme rural té les seves normes, així que amb la panxa plena ens fem cap al niu, abans però a la nostra acollidora habitació estarem una bona estona cultivant el coco amb el Trivial versió Genius!! comença el duel!







Dissabte 5 d'Abril


Ens llevem amb un dia espatarrant! sol i poc fred. El millor que pots fer en un indret desconegut és apropar-te a l'oficina de Turisme, en aquest cas a Barruera. L'objectiu del cap de setmana és cultivar-nos una mica amb el romànic de la comarca però clar...en un moment determinat..la muntanya ens crida..bé, primer al Nacho i després a mi..Així que després d'agafar provisions al únic super obert del poble ens dirigim al parc d'aigüestortes. Deixem el cotxe a l'aparcament i pugem fins al centre d'informació passant per l'estany de la Llebreta, trobem encara força neu i l'estany està gelat.




No veiem cap fera de la conrada però el Nachete aprendrà a diefrenciar un pi negre d'un avet

important de cara a Nadal....

El paissatge és captivador i com que és una excursió suau podem disfrutar d'ell.




Dues hores i ja som al centre d'informació, és l'hora de dinar i preparem una altre dels nostres pícnics. Amb la panxa plena tirarem a vall altres dues hores fins al cotxe per poder aprofiat la tarda descoibrint altres paratges d'aquesta bonica vall.