DESQUALIFICAT?

Gran desilusió! La pésima organització juntament amb un circuit amb moltes voltes i amb punts perillosos de creuaments de participants que entraven a boxes i d'altres que no. Es una llàstima que aqui a catalunya no apostem pels esports que no siguin el funbol, i que qualsevol altre acte esportiu estigui denostat i amb una pesima previsió i organització. Triatlons olimpics hi han pocs pero si son aixi tots em sembla que l'any 2009 nomes fare un i aquest no sera, segur.
Em sap greu pels nois del granollers, despres d'aconseguir places per participar per tal de puntuar doncs va i pam! desqualificat! quina merda! Ho sento nois.

A nivell d'entrenaments la setmana ha estat fluixeta fluixeta. La cursa en si ha estat una mica la tonica de sempre, malament a l'aigua, molt malament, amb falta de reitme i el que es mes preocupant falta de motivació a l'aigua, despres a la bici no vaig trobar el meu grup, vaig intentar seguir un peloton que em doblava pero vaig petar i el vaig deixar correr. En aquest aspecte estic contet ja que he entrenat molt poc o res amb la bici. Amb la cursa a peu em vaig sentir molt potent, llastima del flato a la primera volta que no em deixava respirar amb normalitat i sobretot de la retallada involuntaria de la ultima part del circuit. Vaig quedar sobre la posició 90. Hauria d'haver quedat entre els 120 i 130. A més a més el polar no em va funcionar en el sector de cursa a peu...

Conclusió: Content per trobar-me fort a mida que passaven els kms i aixo es bon sintoma de cara a la llarga distancia: el meu objectiu. Cada cop m'agrada menys el rollo pro dels triatlons sprints i olimpics, sembla un aparador de 6 tipus profesionals o semiprofesionals que tenen patrocinadors i "viuen" d'aixo. Tota la resta som els apassionats d'aquest esport que el fem per disfrutar, que ni ens va ni ens ve el resultat, forma part de reptes personals (em van explicar la tristesa que va representar veure sortir de l'aigua els primers insultant-se) no hem de caure en l'error de fixar-nos en aquests 5-10 primers i el seu comportament ja que el triatlo llavors perdra el seu sentit i la seva magia, tambe la federació hauria d'apostar tambe per la gent nova de vegades sembla que no interessi mes que Llobets, Pellejeros, Canos, Torrades i companyia. Tant important es la profesionalització dels atletes com la difusio i millora de les infrastructures de la nostra federació.